Heroides - Traducció catalana medieval de Guillem Nicolau

Heroides - Traducció catalana medieval de Guillem Nicolau

Heroides - Traducció catalana medieval de Guillem Nicolau

Edició crítica de Josep Pujol
Any
2018
Lloc
Barcelona
Pàgines
580
Col·lecció
Els Nostres Clàssics - Autors Medievals
Editorial
Editorial Barcino
ISBN
978-84-7226-822-7

Aquest volum ofereix als lectors i als estudiosos de la tradició clàssica la primera edició crítica de la traducció catalana medieval de les Heroides d’Ovidi, un dels textos fonamentals de la literatura occidental. Les Heroides són una vintena d’epístoles poètiques, la majoria escrites des de la perspectiva sentimental de divuit dones de la literatura clàssica com ara Penèlope, Fedra, Dido, Deianira, Ariadna, Medea, Helena o Hero. A l’Edat Mitjana, les Heroides van ser llibre de capçalera dels principals mestres de la literatura sentimental, de Giovanni Boccaccio a Joan Roís de Corella. La traducció catalana medieval, encarregada pels reis Joan I i Violant de Bar i enllestida el 1390 per Guillem Nicolau, va tenir un paper determinant en literatura catalana del segle XV, com a model de situacions, d’anàlisi psicològica i de verbalització de la passió amorosa en la poesia d’Ausiàs March i en el Tirant de Joanot Martorell.

Totes les versions castellanes medievals de les Heroides es van fer a partir d’aquesta versió catalana modèlica. L’exhaustiva introducció de Josep Pujol proporciona totes les claus necessàries per a gaudir de la lectura i aprofundir en la comprensió històrica d’aquesta peça clau de la nostra cultura medieval. Biografia de l’autor: Ovidi: poeta romà que va escriure sobre temes d’amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. Se’l compta, junt amb Virgili i Horaci, com un dels tres poetes per excel·lència de la literatura llatina. La seva poesia, molt imitada durant el final de l’edat antiga i l’edat medieval, va tenir una influència decisiva en l’art i literatura d’Europa durant molts segles. Traductor de l’obra: Guillem Nicolau. Escrivà, secretari i capellà de la reina Elionor de Sicília, i després de la mort d’aquesta directament del rei Pere III, al llarg de bona part de la segona meitat del segle XIV.

Fitxers